Cas

Com que des de fa anys es va treballant amb ella els hàbits i està més que comprovat que els assoleix amb facilitat, es treballa amb ella de forma visual, ja que ella no xerra.

Té una comprensió molt elevada, en general de qualsevol aprenentatge. Jo treballo amb ella a l'hora de lectura. No fa un anàlisi fonètic de les paraules, es a dir memoritza la paraula sencera.

Jo llegeixo les paraules o les oracions i ella ho va resseguint amb el seu dit. Quan treballo la comprensió lectora li vaig fent preguntes i preparo les respostes en una etiqueta, que ella va escollint i enganxant en el lloc de la resposta.

Es treballa molt des del PC, on ella es capaç escriure petits dictats a mesura que jo li dic en veu alta la paraula. Ho faig de dues maneres: una a nivell fonètic: S-A-L i ella escriu sal o dient la paraula sencera SAL i ella escriu el que escolta.

Cas

La nena a la qual li faig el seguiment utilitza un plafó de comunicació, amb el qual amb fotos, símbols i icones ella es fa entendre. Des de l'Escola i amb l'ajut de la família se li ha proporcionat una tablet, la qual se li està ensenyant a utilitzar, mostra molt interès i té molta traça i habilitat. Utilitza símbols Arasaac. ( penjo web en recursos ).

Símbols ARASSAC

http://www.catedu.es/arasaac/aac.php

Cas

En la resta final del meu període de pràctiques a l'escola Estel de Vic. He tingut l'oportunitat de fer el seguiment d'una nena de 12 anys. És una nena que no té diagnòstic, però sí que es té clar que té un trastorn moderat greu tant a nivell motriu com cognitiu. És una nena que no té llenguatge oral i la seva manera de desplaçar-se és molt peculiar ja que ho fa donant una mena de saltets.

Assisteix a l’escola d’educació especial des del 3 anys i a l’escola pública del seu municipi. Al principi era 50%-50%, però l’escola ordinària s’ha anat desentenent a mesura que ha anat creixent i a dia d’avui només va un matí a l’escola ordinària i la resta a l’escola d’educació especial. Malgrat des de l’EAP i des de l’estel se’ls ha proporcionat eines i materials, la manca de personal ha fet que la situació arribi a aquest punt i en l’actualitat hi ha una gran manca de coordinació.

Des de l’escola Estel fan dues línies d’actuació amb ella:

-          rutines

-          aprenentatges ordinaris adaptats

Sessions

He fet un recull de material el qual vaig utilitzant en el meu dia a dia de pràctiques. Com es pot comprovar hi han materials més elaborats i sofisticats que d'altres, tot dependrà de les característiques del nen o nena. A l'escola Estel dissenyen els materials segons les necessitats individuals, des de llibres de text fins a petits aparells intercomunicadors o recull d'imatges i icones per tal de poder construir oracions. Tenint en compte criteris que se sustenten en les bases psicopedagògiques del procés d’ensenyament i aprenentatge, tant és quin sigui el grau de disminució del nen o de la nena. Qualsevol material pot ser adaptat.

Es fa molt ús de les TIC, tant a nivell de PC, com tablets. Ja que és una manera més senzilla d'aproximar a aquests nens i nenes a l'escriptura i a la lectura. Per ells és molt senzill fer-ne ús, ja que els aproxima a la realitat del carrer i ells ho viuen molt positivament.

Malgrat l'ús de les tecnologies, han publicat un seguit de lectura pels nens i nenes que tenen més facilitats i ho van combinant ambdós recursos. 

(Deixo el link en l'apartat de recursos).

Material de diferents textures per a nens i nenes amb dificultats visuals o amb un alt nivell de disminució. Contínuament poden fer-ne ús, tant sigui treballant per racons, com per un treball més individualitzat.

Pels nens i nenes que tenen dificultat per comunicar-se, utilitzen unes carpetes on tenen afegit un seguit d'imatges o símbols, segons el grau d'abstracció. Aquestes estan enganxades amb belcró i, segons les seves possibilitats, fan construcció d'oracions simples, segons el que volen fer o demanar.








La seva agenda es diu pla del dia. Aquesta està formada per unes imatges on s'explica a les famílies el que el nen o nena ha treballat cada dia. Amb aquestes imatges el nen o nena sap perfectament el que li toca treballar en cada classe.








Una característica de l’escola estel és la diversificació dels materials, que permet a l’alumne accedir als continguts d’aprenentatge per diferents vies i la possibilitat de que algunes d’elles s’ajustin més a les seves característiques i necessitats, com es pot comprovar amb aquestes imatges (TIC, llibre de text, plafons amb símbols...). L’adaptació de materials curriculars forma part de la manera d’entendre la diversitat i, per tant, tots els alumnes queden inclosos en el seu projecte. 


Pel que he anat observant és un material molt útil ja que afavoreix la relació mestre alumne i veus la seva utilitat. La gran majoria d'aquest material està fet per les mestres mateixes amb els recursos que tenen a l'abast, molt material reciclat i aprofitat...sobretot. Penso que aquest fet és molt interessant ja que això demostra el grau de motivació que tenen a l'escola els diferents professionals.

Dins de l'escola Estel es treballa amb una metodologia multinivell, així depèn el grau de disminució que tenen els alumnes podran avançar més o menys o el seu grau d'exigència serà també diferent.

Recursos

Adjunto link on podreu veure l'estil de material que han confecciona des de l'escola Estel, editat per l'editorial EUMO.

http://www.xtec.cat/dnee/satieee/0607/sessio2/jclic_estel.htm

Escola inclusiva sí o no?

Per tal de treball el concepte d'escola inclusiva, a l'escola Estel de Vic, utilitzen els següents mitjans:: 

- formació i informació a la comunitat. Molts dels nois i noies que assisteixen a l'escola Estel de Vic fan escola compartida i reben visites dels nois i noies de les seves respectives escoles per que visquin la realitat. A més a més participen activament en les festes del municipi: nadal, sant jordi... Es pretén doncs treballar des de l'homogeneïtat la diferència, fet que ho fan molt bé, ja que assoleixen els objectius. Exemples d'aquestes activitats són aquestes fotografies.

- formació: on l'objectiu és assessorar a professionals de la docència a entendre a l'alumnat amb NEE, no només a nivell comarcal, sinó a nivell de tot Catalunya. 

Des de l'Estel parlen de la inclusió es referit-se a l'aprenentatge i la participació de tots els estudiants. L'educació inclusiva implica processos per a augmentar la participació dels estudiants i la reducció de la seva exclusió, en el centre, el currículum i en la comunitat. La inclusió implica reestructurar la cultura, les polítiques i les pràctiques dels centres educatius perquè puguin atendre a la diversitat de l'alumnat.

La diversitat no es percep com un problema a resoldre, sinó com una riquesa per a recolzar l'aprenentatge de tots. L'índex és un conjunt de materials dissenyats per a facilitar el desenvolupament d'una educació inclusiva en els nostres centres escolars. L'objectiu és construir comunitats escolars col·laboradores que fomenten en tot l'alumnat alts nivells d'èxit.

Aquest procés s'aconsegueix a través de la investigació-acció on el centre educatiu s'ha de comprometre a realitzar un anàlisi detallada de la seva situació present, i de les seves possibilitats futures de cara a una major inclusió.

El concepte de “Necessitats Educatives Especials” és substituït pel terme “barreres per a l'aprenentatge i la participació”.BOOTH, T. i AINSCOW. M. (2000).

Però per tal de dur-lo a terme es necessiten: cultures i polítiques inclusives, i a dia d’avui no s’està per la labor.  L’escola inclusiva ha de ser una realitat en un futur no molt llunyà, i que les aules, centres, famílies i comunitats estiguin preparats per aquests canvis substancials.