Codi deontològic vs rol del psicopedagog

S’ha de deixar ben clar i des del principi que el psicopedagog no és aquell que ve a solucionar la vida als altres, és un mediador, un suport, un recolzament,...a la tasca del docent. Per arribar amb aquesta idea, cal dir que l’assessorament ha anat evolucionant al llarg dels anys i la seva manera d’entendre’l també. En un principi, s’entenia com una tasca a realitzar fora de la institució educativa, passat un temps, es va començar a treballar  dins els centres educatius com un personatge que donava a conèixer diferents propostes i teories al professorat, però aquesta forma no es basava amb la pràctica del context on es treballava, més tard van sorgir els Moviments de Renovació Pedagògica, entès com un grup d’iguals que col·laboren entre ells posant sobre la taula experiències pròpies, reflexions, idees... però, en aquest cas es trobaven en que sovint se’ls esgotaven les idees i d’allà no en sorgia res de nou, es paralitzaven les idees un cop ja s’ho havien explicat tot. I va ser a partir d’aquí quan va sorgir la figura institucional de l’assessor, pensada com un professional, extern al centre capaç de dinamitzar canvis, millores dins el mateix. Un cop arribats aquí, va començar a sorgir la burocratització de la funció de l’assessor, allunyant-se dels principis dels quals va sorgir la figura. En aquest moment, però, a més de trobar-nos davant l’entesa que aquesta figura realitza sovint una funció de dinamització “de papers” també significa aquella persona que com a meta, cerca l’autonomia professional del professorat recolzant i facilitant eines als docents per millorar el procés d’ensenyament aprenentatge, sense ésser una responsabilitat de l’assessor, si no del docent, essent envers aquest, una influència positiva.

Quan actualment parlem del psicopedagog, hem de tenir en compte que aquest ha de ser una persona que des del primer moment deixi clares quines son les seves funcions i deixar del tot clar, que les solucions no son pas responsabilitat seva sinó que ve a “fer equip”, a col·laborar, a millorar aquells aspectes que així ho precisin. També m’ha quedat molt clar que aquesta persona haurà de deixar ben clares i des del primer dia quines son les seves funcions, doncs sovint se’ls dóna excés de funcions que no son pas responsabilitat d’ells ( Solé, I. ( 2002). Orientación educativa e intervención psicopedagógica. BCN: Horsori) . Està clar que una de les seves funcions primordials serà la de gestionar les tasques, repartir feines, ja que sovint es troba sobrepassat de feina i és impossible que pugui donar l’abast a tot. És aleshores quan s’ha d’implicar el docent.

És molt important la comunicació de qualitat entre assessor i assessorat i que aquesta sigui al màxim de rica, constructiva i positiva. Haurà de ser un optimitzador de recursos, referint-me al fet de saber aprofitar allò amb el que compta, amb els recursos que es tenen, sense passar-se la vida esperant que n’hi arribi més.

La funció preventiva que té l’assessor en el seu treball, no s’ha d’actuar tan sols quan ja existeix la problemàtica si no “abans d’ella”, exercint una funció preventiva per tal de promoure millores.

La necessitat de professionalitzar provoca una dignitat de les tasques i la necessitat de codi deontològic. A l'escola Estel he anat veient com es va treballant aquesta responsabilitat i com les tasques i funcions del Psicopedagog són fermes i respectades, la necessitat del treball en equip i la importància que se li dona a la família és cabdal sense importar la procedència, els sexe o l'edat, ni entrar en judicis de valors si altres professionals no s'impliquen. El fet de treballar en equip millora les actuacions i les seves conseqüències, si es cauen. El feed back i coordinació permanent amb tots els professionals de l'escola i amb els professionals aliens al centre si és necessari i sempre sota el vist-i-plau de la família. Des de l'escola Estel es promou la necessitat constant de la formació permanent, sempre es parlen de nous recursos, de noves metodologies, constantment s'estan dissenyant nous materials tant per l'escola com per l'assessorament a altres escoles. tot plegat sota el paraigües de la confidencialitat a tots els nivells. Es segueixen tots els protocols de permisos amb els pares, mares i tutors legals dels menors i tot queda reflectit en el PEC. El compromís existeix i la sensibilitat és latent,  ja que es divulga la realitat de l'escola a altres escoles i al municipi i comarca.