Conclussions

"DÍMELO Y LO OLVIDARÉ; MUÉSTRAMELO Y LO RECORDARÉ; INVOLÚCRAME Y LO ENTENDERÉ"

CONFUCIO FILÓSOFO CHINO (551 AC-478 AC)

Finalitzat el període d'assistència al centre, és moment de mirar enrere, reflexionar i deixar constància del que hem treballat durant aquest temps. Han estat dures i plenes de sacrificis sobretot per renunciar a passar més temps amb la meva filla. Però tinc un bon record perquè he conegut molt bones professionals i he complert el meu objectiu primordial: conèixer com és el món interior de persones amb disminució psíquica, amb aquesta problemàtica per comunicar-se i relacionar-se, i de les seves famílies; i com educar-los per viure d'una forma el més normalitzada possible. 

La meva primera dificultat va ser situar-me en el context, mai havia treballat amb persones amb disminució psíquica, però de mica en mica, amb paciència i escoltant els consells dels diferents professionals de l’escola l’Estel de Vic, em vaig adonar que només calia deixar-se portar pel corrent, i així va ser, en pocs dies ja estava al 100%, treballant, participant activament en el funcionament del mateix centre i observant tot el que al meu voltant passava

En començar una tasca com aquesta, tens dubtes sobre si la teva formació serà la suficient i adequada per dur-la a terme; no saps si estaràs a l'alçada o si es compliran les teves expectatives; tampoc no es poden preveure els resultats, només pots posar molta il·lusió, motivació i ganes d'aprendre, observar i conèixer. Mica en mica t’anadones que mai és suficient i que es requereix de formació permanent constant per tal de poder entendre les situacions que se't van plantejant.

Acabo aquest diari virtual de pràctiques fent un recorregut breu per tot el trajecte. He començat el diari d'una forma teòrica i amb:

- una presentació del meu blog, realment he de dir que m’ha costat trobar la manera, ja que sóc molt inexperta amb això de les TIC.

- em vaig marcar uns objectius a treballar al llarg d’aquestes més de 75h de pràctiques, els quals he anat assolint paulativament.

- vaig contextualitzar el centre on he fet les pràctiques, explicant les característiques tant formals com no formals

- he anat descrivint a grans trets com és el dia a dia a l’escola, horaris, activitats, rutines...

- vaig descriure més acuradament el cas d’una nena amb la que he anat observant i fent-li seguiment, basant-me en el seu aprenentatge de la lectoescriptura.

- he presentat un llistat de recursos i de bibliografia que he anat treballant aquests dies, textes, articles, lectures....que m’han fet pensar i reflexionar sobre diferents temes relacionats amb l'edcuació especial i com encaixa el psicopedagog dintre d'aquest context.

- per últim he fet un seguit de reflexions en veu alta on he tocat temes com el codi deontològic, el rol del psicopedagog, l’escola inclusiva... he anat afegint complements al bloc: imatges, vídeos, bibliografia, enllaços a altres webs, enllaços a documents... En fer-ho d'aquesta manera he pogut adonar- que al mateix temps vaig estar avaluant la meva actuació i destacant els punts forts i veient el que cal millorar.

La meva dedicació durant aquests mesos al Pràcticum I, tal com s'ha pogut observar, ha estat enfocat en el seguiment de diversos alumnes i en veure la realitat d’una escola d’educació especial, podent participar en reunions de coordinació, podent estar dins de les aules, preparant material didàctic adaptat... Ha sigut una experiència enriquidora, de la qual m’emporto molts grans records.

De cada experiència que hem pogut compartir a través dels nostres blocs hem pogut treure aspectes positius, tant per l'àmbit personal com l'àmbit professional. Per part dels companys, companyes, col·laboradors dels blocs, la nostra tutora, el meu tutor de pràctiques m'emporto opinions, vivències, experiències, punts de vista que han enriquit els meus coneixements tant a nivell acadèmic com personal. Dono les gràcies a tota la gent que ha estat al meu costat al llarg de totes les pràctiques! Gràcies per fer de cada experiència virtual moments únics i irrepetibles!

He guanyat molt a nivell personal, per la riquesa trobada en tots els professionals amb els quals he col laborat però, sense dubtar-ho, en les personetes amb les que he pogut compartir moments que són i seran molt importants per a ells .

He guanyat molt a nivell professional, perquè he pogut percebre de prop la gran necessitat d'ajuda que es necessita a nivell educatiu, i la gran tasca que a l’escola es realitza, amb la implicació tant d'alumnes com dels seus tutors i família

El resultat positiu del nostre treball com Psicopedagogs depèn tant de l'actitud de l'alumnat, del professorat i la seva família, com de la nostra predisposició a proposar sempre la millor solució mitjançant una correcta intervenció.

Moltes gràcies per tot.

Bibliografia

Aquestes han estat les assignatures que més m’han guiat en les meves pràctiques. Per una banda m’han donat la base sobre la qual estructurar els aprenentatges adquirits i m’han ajudat també a recuperar la informació per entendre els continguts que es tractaven en el dia a dia i poder aportar idees i propostes provinents d’aquest coneixement teòric.

MODELS D’ORIENTACIÓ I INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Sole, I (1998) “Orientación educativa e intervención psicopedagógica “. Barcelona ICE

ANÀLISI DE CASOS

Lago Martínez J.R. (2003). Un assessorament per a la introducció de l’aprenentatge cooperatiu com a eina per a la inclusió escolar. Mòdul 8 de la UOC. 1-55.

C. Giné, T. Mauri (coords). Anàlisi de casos. Barcelona: Editorial UOC

DIAGNÒSTIC EN EDUCACIÓ

Barrachina, LL. (2011). Diagnòstic en Educació. Barcelona: Editorial UOC.

DIFICULTATS D’APRENENTATGE I INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Sánchez,E. (2000). Dificultats d’aprenentatge i intervenció psicopedagògica. Barcelona: UOC

PSICOLOGIA DE LA INSTRUCCIÓ

Gómez Alemany, I; Mauri Majós, T; Valls Giménez, E. L’aprenentatge dels continguts escolars(Psicologia de la Instrucció). Barcelona: UOC

Coll Salvador, C. La construcció del coneixement a l’escola: cap a l’elaboració d’un marc global de referència per a l’educació escolar (Psicologia de la Instrucció). Barcelona: UOC

PRACTICUM

Monereo, C. I Castelló, M. (2004): Un model per a l’anàlisi de contextos d’assessorament psicopedagògic en educació formal. A. Badia, T. Mauri i C. Monereo (coords) La pràctica psicopedagògica en educació no formal. Barcelona: Editorial UOC (73-99)

Codi deontològic vs rol del psicopedagog

S’ha de deixar ben clar i des del principi que el psicopedagog no és aquell que ve a solucionar la vida als altres, és un mediador, un suport, un recolzament,...a la tasca del docent. Per arribar amb aquesta idea, cal dir que l’assessorament ha anat evolucionant al llarg dels anys i la seva manera d’entendre’l també. En un principi, s’entenia com una tasca a realitzar fora de la institució educativa, passat un temps, es va començar a treballar  dins els centres educatius com un personatge que donava a conèixer diferents propostes i teories al professorat, però aquesta forma no es basava amb la pràctica del context on es treballava, més tard van sorgir els Moviments de Renovació Pedagògica, entès com un grup d’iguals que col·laboren entre ells posant sobre la taula experiències pròpies, reflexions, idees... però, en aquest cas es trobaven en que sovint se’ls esgotaven les idees i d’allà no en sorgia res de nou, es paralitzaven les idees un cop ja s’ho havien explicat tot. I va ser a partir d’aquí quan va sorgir la figura institucional de l’assessor, pensada com un professional, extern al centre capaç de dinamitzar canvis, millores dins el mateix. Un cop arribats aquí, va començar a sorgir la burocratització de la funció de l’assessor, allunyant-se dels principis dels quals va sorgir la figura. En aquest moment, però, a més de trobar-nos davant l’entesa que aquesta figura realitza sovint una funció de dinamització “de papers” també significa aquella persona que com a meta, cerca l’autonomia professional del professorat recolzant i facilitant eines als docents per millorar el procés d’ensenyament aprenentatge, sense ésser una responsabilitat de l’assessor, si no del docent, essent envers aquest, una influència positiva.

Quan actualment parlem del psicopedagog, hem de tenir en compte que aquest ha de ser una persona que des del primer moment deixi clares quines son les seves funcions i deixar del tot clar, que les solucions no son pas responsabilitat seva sinó que ve a “fer equip”, a col·laborar, a millorar aquells aspectes que així ho precisin. També m’ha quedat molt clar que aquesta persona haurà de deixar ben clares i des del primer dia quines son les seves funcions, doncs sovint se’ls dóna excés de funcions que no son pas responsabilitat d’ells ( Solé, I. ( 2002). Orientación educativa e intervención psicopedagógica. BCN: Horsori) . Està clar que una de les seves funcions primordials serà la de gestionar les tasques, repartir feines, ja que sovint es troba sobrepassat de feina i és impossible que pugui donar l’abast a tot. És aleshores quan s’ha d’implicar el docent.

És molt important la comunicació de qualitat entre assessor i assessorat i que aquesta sigui al màxim de rica, constructiva i positiva. Haurà de ser un optimitzador de recursos, referint-me al fet de saber aprofitar allò amb el que compta, amb els recursos que es tenen, sense passar-se la vida esperant que n’hi arribi més.

La funció preventiva que té l’assessor en el seu treball, no s’ha d’actuar tan sols quan ja existeix la problemàtica si no “abans d’ella”, exercint una funció preventiva per tal de promoure millores.

La necessitat de professionalitzar provoca una dignitat de les tasques i la necessitat de codi deontològic. A l'escola Estel he anat veient com es va treballant aquesta responsabilitat i com les tasques i funcions del Psicopedagog són fermes i respectades, la necessitat del treball en equip i la importància que se li dona a la família és cabdal sense importar la procedència, els sexe o l'edat, ni entrar en judicis de valors si altres professionals no s'impliquen. El fet de treballar en equip millora les actuacions i les seves conseqüències, si es cauen. El feed back i coordinació permanent amb tots els professionals de l'escola i amb els professionals aliens al centre si és necessari i sempre sota el vist-i-plau de la família. Des de l'escola Estel es promou la necessitat constant de la formació permanent, sempre es parlen de nous recursos, de noves metodologies, constantment s'estan dissenyant nous materials tant per l'escola com per l'assessorament a altres escoles. tot plegat sota el paraigües de la confidencialitat a tots els nivells. Es segueixen tots els protocols de permisos amb els pares, mares i tutors legals dels menors i tot queda reflectit en el PEC. El compromís existeix i la sensibilitat és latent,  ja que es divulga la realitat de l'escola a altres escoles i al municipi i comarca.