Codi deontològic vs rol del psicopedagog

S’ha de deixar ben clar i des del principi que el psicopedagog no és aquell que ve a solucionar la vida als altres, és un mediador, un suport, un recolzament,...a la tasca del docent. Per arribar amb aquesta idea, cal dir que l’assessorament ha anat evolucionant al llarg dels anys i la seva manera d’entendre’l també. En un principi, s’entenia com una tasca a realitzar fora de la institució educativa, passat un temps, es va començar a treballar  dins els centres educatius com un personatge que donava a conèixer diferents propostes i teories al professorat, però aquesta forma no es basava amb la pràctica del context on es treballava, més tard van sorgir els Moviments de Renovació Pedagògica, entès com un grup d’iguals que col·laboren entre ells posant sobre la taula experiències pròpies, reflexions, idees... però, en aquest cas es trobaven en que sovint se’ls esgotaven les idees i d’allà no en sorgia res de nou, es paralitzaven les idees un cop ja s’ho havien explicat tot. I va ser a partir d’aquí quan va sorgir la figura institucional de l’assessor, pensada com un professional, extern al centre capaç de dinamitzar canvis, millores dins el mateix. Un cop arribats aquí, va començar a sorgir la burocratització de la funció de l’assessor, allunyant-se dels principis dels quals va sorgir la figura. En aquest moment, però, a més de trobar-nos davant l’entesa que aquesta figura realitza sovint una funció de dinamització “de papers” també significa aquella persona que com a meta, cerca l’autonomia professional del professorat recolzant i facilitant eines als docents per millorar el procés d’ensenyament aprenentatge, sense ésser una responsabilitat de l’assessor, si no del docent, essent envers aquest, una influència positiva.

Quan actualment parlem del psicopedagog, hem de tenir en compte que aquest ha de ser una persona que des del primer moment deixi clares quines son les seves funcions i deixar del tot clar, que les solucions no son pas responsabilitat seva sinó que ve a “fer equip”, a col·laborar, a millorar aquells aspectes que així ho precisin. També m’ha quedat molt clar que aquesta persona haurà de deixar ben clares i des del primer dia quines son les seves funcions, doncs sovint se’ls dóna excés de funcions que no son pas responsabilitat d’ells ( Solé, I. ( 2002). Orientación educativa e intervención psicopedagógica. BCN: Horsori) . Està clar que una de les seves funcions primordials serà la de gestionar les tasques, repartir feines, ja que sovint es troba sobrepassat de feina i és impossible que pugui donar l’abast a tot. És aleshores quan s’ha d’implicar el docent.

És molt important la comunicació de qualitat entre assessor i assessorat i que aquesta sigui al màxim de rica, constructiva i positiva. Haurà de ser un optimitzador de recursos, referint-me al fet de saber aprofitar allò amb el que compta, amb els recursos que es tenen, sense passar-se la vida esperant que n’hi arribi més.

La funció preventiva que té l’assessor en el seu treball, no s’ha d’actuar tan sols quan ja existeix la problemàtica si no “abans d’ella”, exercint una funció preventiva per tal de promoure millores.

La necessitat de professionalitzar provoca una dignitat de les tasques i la necessitat de codi deontològic. A l'escola Estel he anat veient com es va treballant aquesta responsabilitat i com les tasques i funcions del Psicopedagog són fermes i respectades, la necessitat del treball en equip i la importància que se li dona a la família és cabdal sense importar la procedència, els sexe o l'edat, ni entrar en judicis de valors si altres professionals no s'impliquen. El fet de treballar en equip millora les actuacions i les seves conseqüències, si es cauen. El feed back i coordinació permanent amb tots els professionals de l'escola i amb els professionals aliens al centre si és necessari i sempre sota el vist-i-plau de la família. Des de l'escola Estel es promou la necessitat constant de la formació permanent, sempre es parlen de nous recursos, de noves metodologies, constantment s'estan dissenyant nous materials tant per l'escola com per l'assessorament a altres escoles. tot plegat sota el paraigües de la confidencialitat a tots els nivells. Es segueixen tots els protocols de permisos amb els pares, mares i tutors legals dels menors i tot queda reflectit en el PEC. El compromís existeix i la sensibilitat és latent,  ja que es divulga la realitat de l'escola a altres escoles i al municipi i comarca.

Sensibilitat Psicopedagògica

Un professional de la psicopedagogia ha de saber quines són les seves funcions per tal de poder treballar-les, sigui l'àmbit o edat que sigui. Aquest col·lectiu de persones tindran en comú el fet que estant en ple procés d'aprenentatge.

Aquest fet provoca que aquest professional ha de tenir una sensibilitat especial i estar receptiu al que l’envolta, ja sigui per cercar altres recursos, per dur dur a la pràctica estratègies o noves metodologies. 

Ha de ser una persona que mantingui la confidencialitat, ja que sovint es toquen temes delicats que no poden ser comentats amb altres persones, ha de ser una persona capaç de treballar en grup i d’una manera col·laboradora, saber dinamitzar, però a la vegada flexible per entendre i participar d’altres punts de vista. Ha de ser rigurós amb la informació i precís. Ha de practica l’escolta activa i ha de tenir prou sentit crític per tal de poder veure que alguna cosa no ha sortit bé i cal canviar-la. Cal treballar des de la prudència i saber planificar bé, per tal de poder treballar des de la constància sense deixar les coses a mitges.

Educar vol dir crear conjuntament, no deixa de ser un art que està en continua construcció i com a artistes hem de saber valorar la importància del que es té a les mans.

Erns Fischer (Àustria 1899-1972): va dir “L’art pot elevar a l’home des de l’estat de fragmentació al de l’ésser total integrat". Per mi l'educació té el mateix sentit. L'educació et fa lliure i penso que els professionals que s'hi dediquen han d'estar. Hem de partir de la premisa que ningú pot quedar-se fora dels engranatges d'aquesta. I és en aquest punt on tot el col·lectiu de professionas que treballem dins d'aquest món ens hem d'implicar al 100%, des de les nostres sensibilitats personals, però també des de la professionalització, per tal d'ajustar-nos a les desigualtats i a un treball més personalitzat i individual, per tal que a la llarga no existeixin ni es reprodueixin a la nostra societat tantes diferències

Escola inclusiva sí o no?

Per tal de treball el concepte d'escola inclusiva, a l'escola Estel de Vic, utilitzen els següents mitjans:: 

- formació i informació a la comunitat. Molts dels nois i noies que assisteixen a l'escola Estel de Vic fan escola compartida i reben visites dels nois i noies de les seves respectives escoles per que visquin la realitat. A més a més participen activament en les festes del municipi: nadal, sant jordi... Es pretén doncs treballar des de l'homogeneïtat la diferència, fet que ho fan molt bé, ja que assoleixen els objectius. Exemples d'aquestes activitats són aquestes fotografies.

- formació: on l'objectiu és assessorar a professionals de la docència a entendre a l'alumnat amb NEE, no només a nivell comarcal, sinó a nivell de tot Catalunya. 

Des de l'Estel parlen de la inclusió es referit-se a l'aprenentatge i la participació de tots els estudiants. L'educació inclusiva implica processos per a augmentar la participació dels estudiants i la reducció de la seva exclusió, en el centre, el currículum i en la comunitat. La inclusió implica reestructurar la cultura, les polítiques i les pràctiques dels centres educatius perquè puguin atendre a la diversitat de l'alumnat.

La diversitat no es percep com un problema a resoldre, sinó com una riquesa per a recolzar l'aprenentatge de tots. L'índex és un conjunt de materials dissenyats per a facilitar el desenvolupament d'una educació inclusiva en els nostres centres escolars. L'objectiu és construir comunitats escolars col·laboradores que fomenten en tot l'alumnat alts nivells d'èxit.

Aquest procés s'aconsegueix a través de la investigació-acció on el centre educatiu s'ha de comprometre a realitzar un anàlisi detallada de la seva situació present, i de les seves possibilitats futures de cara a una major inclusió.

El concepte de “Necessitats Educatives Especials” és substituït pel terme “barreres per a l'aprenentatge i la participació”.BOOTH, T. i AINSCOW. M. (2000).

Però per tal de dur-lo a terme es necessiten: cultures i polítiques inclusives, i a dia d’avui no s’està per la labor.  L’escola inclusiva ha de ser una realitat en un futur no molt llunyà, i que les aules, centres, famílies i comunitats estiguin preparats per aquests canvis substancials.

Codi deontològic

El Codi de Deontologia vol establir uns principis d’actuació i de regulació de l’exercici de la professió, per tal d’orientar l’elecció de la seva conducta en els diferents nivells de responsabilitat en els quals intervé.

Segons el codi deontològic del pedagog i psicopedagog

-         la professió es fonamentarà sobre els valors, la dignitat i el respecte als drets de les persones, a més de les afirmacions de la llibertat, la igualtat, la solidaritat, la participació valorant l’autonomia, la subjectivitat, els recursos propis i l’assumpció de responsabilitat.

-         aquesta professió es posarà al servei de la persona, de la família, del grup, de la comunitat i de les múltiples institucions socials, per a contribuir al seu desenvolupament.

-         la condició d’edat, sexe, estat civil, cultura, nacionalitat, religió, condició social,ideologia política, discapacitat intel·lectual o física o de qualsevol altra diferència o  característica personal, no ha de condicionar la professió ni perjudicar el compromís d’aquests professionals vers la persona.

-         en l’exercici de la seva funció professional, no expressarà judicis de valors sobre la persona en base al seu comportament i serà conscient de la seva  responsabilitat social, atès que en la seva actuació professional, pot intervenir en la  vida dels altres.

-         serà responsable dels propis actes professionals i de les seves previsibles i directes conseqüències.

-         podrà establir relacions laborals en organismes públics i privats i també desenvolupar l’exercici lliure de la professió, com a professional autònom o associat.

-         utilitzarà la metodologia específica, els instruments i tècniques de treball respectant les normes i els objectius professionals, esforçant-se en els diversos nivells de l’exercici de la professió per a conèixer i valorar, els continguts i  la metodologia de la professió.

-         mantindrà interès en la pròpia formació permanent, en estar al dia quant a les tècniques, la informació i les metodologies especialitzades, a la fi de garantir una prestació de serveis en l’atenció a la persona. A la formació permanent es tindran en compte els següents punts:

o       Maduració i equilibri per afrontar els conflictes que sorgeixin en la professió.

o       Coneixements de la dinàmica personal en relació a l’atenció a la persona.

o       Alt nivell de competència teòric - pràctica.

o       Compromís en la recerca del camp d’intervenció i en l’àmbit didàctic i científic, en la promoció, desenvolupament i divulgació de la pròpia  experiència.

-         desenvoluparà les seves competències professionals per promoure l’autodeterminació, l’autonomia i la potencialitat de la persona atesa, creant les condicions per tal de fer-la participar activament i responsablement en la seva pròpia intervenció.

-         haurà de tenir el consentiment de l’usuari en relació amb la seva col·laboració o en relació amb altres persones que puguin estar presents durant la intervenció sobre els estudis, formació o recerca.

-         la intervenció professional a un menor estarà subjecta al consentiment dels pares o del representant legal.

-         l’exercici de la seva professió tingui coneixement de situacions objectives de patiment i de violència a menors o a adults en situacions d’impediment físic o mental, haurà de comunicar-ho als organismes competents segons la normativa legal vigent.

-         intentarà afavorir la relació professional fins que la situació ho requereixi o sigui necessari.

-         demanarà assessorament especialitzat en relació a la seva intervenció  professional, quan ho requereixi.

-         respectarà rigorosament les opinions i els trets de personalitat de la persona atesa; la intervenció professional es realitzarà amb respecte per la persona, tenint en compte el seu estat psíquic i físic, i respectant els seus drets.

-         guardarà el secret professional i això serà exigit en la professió, i guardarà les informacions privades que obtingui en el decurs de la seva intervenció professional.

-         la revelació del secret professional serà consentida només per les obligacions de la llei o per consentiment exprés de l’interessat o del seu representant legal.

-         tindrà cura del material sobre l’usuari, protegint-lo de qualsevol  indiscreció, consentint-ho la persona interessada o el representant legal, l’accés a tota la documentació que es guardi.

-         intentarà resoldre diferències d’opinions i posicions professionals amb lleialtat i correcció.

-         contribuirà al desenvolupament de la política social, la millora de la qualitat socioeducativa de la persona, la família, la comunitat, diferenciant la resposta a les necessitats i afavorint la prevenció i la participació activa de la ciutadania.

-         actualitzarà la seva competència professional i les tècniques i eines  d’intervenció, a través de programes innovadors i alhora pragmàtics per tal de  millorar la qualitat socioeducativa dels ciutadans.

-         tenciarà la recerca i procurarà protegir el benestar educatiu de la col·lectivitat actuant de manera que s’ampliï l’oportunitat de totes les persones i en  particular en l’atenció a les persones en situacions de desavantatge.

-         interpretarà les necessitats educatives, individuals i de grup dels ciutadans, creant consciència i afavorint els procediments de creixement i de desenvolupament de la col·lectivitat.

Aquests punts que esmento estan extrets del codi deontològic de pedagogs i psicopedagogs de Catalunya. El link el teniu penjat a l’apartat de recursos per si el voleu veure tot sencer. Xerrant amb la meva tutora de pràctiques i observant la tasca que es realitza diàriament a l’escola Estel, són aquests els que s’apliquen diàriament. Penso que és necessari dur-lo a la pràctica, ja que és una manera de tenir unes bases i uns mínims els quals ningú pot anar a menys i sí a més. Penso que tenir un codi deontològic “dignifica” una mica més i dona seriositat a la professió. Malgrat no cal oblidar que és el dia a dia el que et fa ser un bon professional.

Reflexions

Per que tots i totes podem

Reflexions

Perquè assumim la diversitat com un repte si és la situació més natural i espontània de la humanitat? Tothom és com és, i ens hem de mostrar com els que som, sense camuflar-nos ni dissimular-nos. Som així i ens han d’acceptar com som; sempre i quan ens haguem acceptat nosaltres mateixos per la pròpia forma de ser. És cada cop més acceptat en tot el món que tots som diferents, i la diversitat és una cosa que hem de celebrar i no rebutjar. Una societat democràtica és una societat oberta a tots, amb igualtat d’oportunitats per a tots els membres de la societat i, per tant, la inclusió és una qüestió d’ètica, pura i simple. 

Reflexions

Les persones es desenvolupen al mateix temps que aprenen gràcies a la interacció que es produeix amb l’entorn i amb els altres. L’individuo és social, és a dir, esdevé persona mentre es troba en relació amb els altres i aprèn de forma conjunta amb el medi i els elements que el conformen. Partint d’aquesta premissa tant lògica, és evident que les persones aprendrem més si tenim més oportunitat de relacions amb els altres, independentment de si aquests presenten dificultats d’aprenentatge o discapacitats concretes. Així doncs, aprendrem dels altres siguin quines siguin les seves peculiaritats i maneres de ser. No tindria evidència segregar a l’alumnat en funció de característiques homogènies, ja que la interacció entre ells també seria amb persones semblants a aquests; i per tant, només aprendrien d’aquests. Tradicionalment, els alumnes i les alumnes amb discapacitat s’han escolaritzats en centres especials, amb la idea de proporcionar-los aprenentatges funcionals que els hi permetessin integrar-se a la societat amb més facilitat. En realitat, aquesta justificació no té gaire fonament, ja que si el què volem és que els alumnes i les alumnes amb discapacitats puguin integrar-se en el futur dins de la seva comunitat i esdevenir persones autònomes i capaces, no sembla oportú escolaritzar-los en entorns “separats”, preparats especialment per a ells. Aquests seran mons protegits que tindran en compte les seves dificultats, però que, en realitat no acullen l’heterogeneïtat ni la complexitat que hi ha a la societat. Per afavorir la integració social i l’experiència de la diversitat, sembla més coherent que aquests alumnes s’escolaritzin juntament amb tots els altres.

Des d’un plantejament d’escola inclusiva, és desitjable que tots els alumnes i les alumnes estiguin a les aules ordinàries amb el seu grup de referència durant tot el temps. Per fer això, cal que tot el personal i tots els recursos es puguin dedicar completament a l’educació ordinària. L’escola inclusiva és aquella que veu la diversitat com una font de riquesa. No es tracta de veure la heterogeneïtat com un repte a assolir durant el següent curs, ni com un problema que frena el ritme habitual de la dinàmica de la classe. La diversitat és una situació normalitzada, en la qual s’han de valorar i potenciar les diferències individuals que hi ha presents en el grup. La diversitat és un fet normal, que no representa cap tipus d’entrebanc ni pels educadors ni pels alumnes escolaritzats.

Sortosament, la idea de diversitat com a recurs positiu a les aules encara és una visió que no la tenen en compte tots els professors i agents educatius en general. Caldria avançar cap a la perspectiva on es dóna més importància a la integració i la inclusió dels alumnes. Actualment, encara es porten a terme pràctiques educatives incorrectes, ja que aïllen a alumnes amb dificultats d’aprenentatge i discapacitats, i això contribueix encara més a la seva segregació no només escolar, sinó també a nivell social.

Com manifestava Gottlieb aquest model reconeix explícitament que tots som susceptibles d’educar-nos i hem de tenir les mateixes oportunitats d’escolarització, en funció de les necessitats i dels recursos disponibles per poder desenvolupar les capacitats tant com sigui possible. Però des del meu punt de vista encara hem d’anar més enllà, és necessari entendre la integració en un sentit més profund, no només escolaritzant en el mateix centre tots els nens, sense tenir en compte cap criteri, sinó tenint en compte què podem oferir en aquell individu que ho necessita en el sí d’una comunitat educativa on tots som iguals però diferents.