Cas

En la resta final del meu període de pràctiques a l'escola Estel de Vic. He tingut l'oportunitat de fer el seguiment d'una nena de 12 anys. És una nena que no té diagnòstic, però sí que es té clar que té un trastorn moderat greu tant a nivell motriu com cognitiu. És una nena que no té llenguatge oral i la seva manera de desplaçar-se és molt peculiar ja que ho fa donant una mena de saltets.

Assisteix a l’escola d’educació especial des del 3 anys i a l’escola pública del seu municipi. Al principi era 50%-50%, però l’escola ordinària s’ha anat desentenent a mesura que ha anat creixent i a dia d’avui només va un matí a l’escola ordinària i la resta a l’escola d’educació especial. Malgrat des de l’EAP i des de l’estel se’ls ha proporcionat eines i materials, la manca de personal ha fet que la situació arribi a aquest punt i en l’actualitat hi ha una gran manca de coordinació.

Des de l’escola Estel fan dues línies d’actuació amb ella:

-          rutines

-          aprenentatges ordinaris adaptats