Un professional de la psicopedagogia ha de
saber quines són les seves funcions per tal de poder treballar-les, sigui l'àmbit o edat que sigui. Aquest col·lectiu de persones tindran en comú el fet que estant en ple procés d'aprenentatge.
Aquest fet provoca que
aquest professional ha de tenir una sensibilitat especial i estar receptiu al
que l’envolta, ja sigui per cercar altres recursos, per dur dur a la pràctica estratègies o noves metodologies.
Ha de ser una persona que mantingui la confidencialitat,
ja que sovint es toquen temes delicats que no poden ser comentats amb altres
persones, ha de ser una persona capaç de treballar en grup i d’una manera
col·laboradora, saber dinamitzar, però a la vegada flexible per entendre i
participar d’altres punts de vista. Ha de ser rigurós amb la informació i
precís. Ha de practica l’escolta activa i ha de tenir prou sentit crític per
tal de poder veure que alguna cosa no ha sortit bé i cal canviar-la. Cal
treballar des de la prudència i saber planificar bé, per tal de poder treballar
des de la constància sense deixar les coses a mitges.
Educar vol dir crear conjuntament, no deixa de ser un art que està en continua construcció i com a artistes hem de saber valorar la importància del que es té a les mans.
Erns Fischer (Àustria 1899-1972): va dir “L’art pot elevar a l’home des de l’estat de fragmentació al de l’ésser total integrat". Per mi l'educació té el mateix sentit. L'educació et fa lliure i penso que els professionals que s'hi dediquen han d'estar. Hem de partir de la premisa que ningú pot quedar-se fora dels engranatges d'aquesta. I és en aquest punt on tot el col·lectiu de professionas que treballem dins d'aquest món ens hem d'implicar al 100%, des de les nostres sensibilitats personals, però també des de la professionalització, per tal d'ajustar-nos a les desigualtats i a un treball més personalitzat i individual, per tal que a la llarga no existeixin ni es reprodueixin a la nostra societat tantes diferències
