Pràctiques com a psicopedagoga

La tasca d’un psicopedagog, en un centre d’ensenyament d’educació especial és molt variada, ja que degut a la diversitat d’alumnat és necessari i primordial la coordinació constant entre els diferents professionals que hi han al centre (mestres, professors, logopedes, fisioterapeutes...), com entre els professionals externs (EAP, UBASP, CREDA, CEDIAP, CSMIJ, centres ocupacional, centre d’inserció laboral...) i evidentment amb les famílies.

La seva missió és la de donar suport als diferents professionals i vetllar per a la bona escolarització dels alumnes. L’assessorament al professorat i la coordinació d’aquestes, a partir de demandes que li facin arribar. Fer propostes de materials i d’intervencions, segons les diferents tipologies d’alumnat. Elaboració d’actes, memòria final del departament d’orientació i d’informes de derivació a centres externs. Coordinació de casos d’alumnat que estan seguits per l’UBASP, per centres externs, per escolarització compartida, coordinació amb logopedes i fisioterapeutes i coordinació amb les famílies.

Tot es realitza d’acord a les instruccions establertes per l’equip directiu i la normativa aplicable en l’àmbit de l’educació formal i no formal, per tal de millorar la qualitat de vida i la qualitat educativa del centre, atenent les necessitats individuals i col·lectives de l’alumnat, i assegurar que tant els recursos amprats com la metodologia són els adaptats a cada nivell d’aprenentatge i a cada alumne.

Durant el meu període de pràctiques hem pactat treballar i fer el seguiment de les següents funcions:

1. Atenció directa als alumnes

2. Assessorament a l’equip docent i famílies

3. Coordinació amb centres externs

El seguiment de les funcions es duran a terme mitjançant les següents activitats:

1. Atenció directa als alumnes: tutories, observació dins de l’aula, suport d’aprenentatge en petit grup, realitzar avaluacions psicopedàgogiques prèvies i fer els diferents seguiments d’aquestes.

2. Assessorament a l’equip docent: col·laborar en la detecció de problemes d’aprenentatge que puguin anar apareixent, a part dels que ja tenen degut a les diferents patologies o al seu grau de disminució, col·laborar en la programació, ajudar en la realització de materials didàctics segons la diversitat, col·laborar amb els tutors en l’establiment dels plans d’acció tutorial, en les adaptacions curriculars, en la detecció i en la prevenció de dificultats, realitzar orientació educativa al grup de professionals que hi treballen i fer partícip a les famílies de formació per tal de poder treballar conjuntament.

3. Coordinació amb centres externs: coordinar les reunions i seguiments amb l’EAP (Equip d’Atenció Psicopedagògica); coordinació de casos i seguiment d’alumnat que també està seguit des de Benestar Social; seguiment i coordinació amb altres centres externs (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), Benestar Social, Centre de Recursos per a Deficients Auditius (CREDA), CDIAP (centre de desenvolupament infantil d’atenció precoç), centres d’inserció laboral, centre ocupacional i centres privats de logopèdia i psicològics. 

Context d'intervenció

“Todos los procesos educativos, independientemente del contexto institucional, són susceptibles de formar parte del campo de actuación de los professionales de la psicopedagogía” (Coll, 1996)

El centre on realitzo les pràctiques és l’Escola Estel, la quan pertany a la Fundació Sant Tomàs, referent a la comarca d’Osona de l’atenció a les persones amb disminució psíquica i intel·lectual. Aquesta és una escola d'educació especial que ofereix un conjunt de serveis, recursos i ajuts relacionats amb l'educació i l'atenció dels alumnes amb discapacitat intel·lectual.

L’Estel en xifres:

Alumnes a l’escola: 96. Edat: 3 a 21 anys

Infantil: 6

Primària: 33

Secundària: 28

Transició a la vida adulta: 29

Escolaritzacions compartides:13

Alumnes Equip de Suport a l'Escolarització:14

Primària: 4

Secundària: 10

El psicopedagog del centre treballa dins de l’equip pedagògic el qual està format pel: director, un membre de cadascú dels grups de treball (infantil, secundària, transició a la vida adulta, logopeda i fisioterapeuta) i el cap d’estudis

En el capítol 7 (part II, Bloc I) d’Àngels Cano, ens dóna els indicadors necessaris per afirmar que l’escola estel estaria a cavall entre l’educació formal i no formal. L’etapa d’entre els 3 anys i els 16 anys, que és l’etapa obligatòria, estaria dins de l’educació formal. Dels 16 anys fins als 21 anys, que seria una etapa no obligatòria, estaria dintre de l’educació no formal. “cobreix les activitats explícitament educatives, però no qualificables i les activitats socials implícitament educatives. Monereo, C. i Castelló, M. (2006).

Per tant, l’àmbit d’actuació del psicopedagog en aquesta escola d’educació especial és molt ampli. Això fa que aquest hagi de conèixer tan bé com sigui possible els subàmbits que desenvolupen aquestes etapes i els seus diferents recursos. Per la qual cosa el coneixement que tingui el psicopedagog pel que fa a la concepció d’educació, les pràctiques que desenvolupen i el seu model de gestió i organització és fonamental a l’hora de dissenyar un model d’intervenció psicopedagògica de l’escola.

En quant al tema de l’assessor psicopedagògic com a professional estratègic només dir que es caracteritza per una perspectiva capaç d’aproximar-se als aspectes relacionals i pragmàtics de la tasca psicopedagògica, per això és fonamental el vincle d’interacció que es construeix entre les diferents parts implicades, analitzant i comprenent els microsistemes que estan interconnectats entre si i que intervenen en l’aprenentatge.

Ara bé, en quant a la utilitat d’un model d’anàlisi del context d’intervenció s’ha de dir que utilitzen un model d’intervenció constructivista, on tal i com indica Solé, el psicopedagog no es centra només en l’estudi del contingut dels casos o de les intervencions, sinó que també es centra en la comprensió i en l’anàlisi de la construcció del context relacional de la intervenció. De fet aquesta escola és com una gran família, on tothom (professionals i famílies), posen el seu granet de sorra, perquè tot tiri endavant.

El centre en el qual realitzo les pràctiques pot emmarcar-se d’aquesta manera:

a) Segons les característiques generals d’intervenció:

- Tipus d’institució: Institució educativa pública i consolidada, on es treballa des de l’educació formal i no formal, ja que es tracta d’una escola especial que abarca les edats d’obligació escolar i fins als 21, on els joves es dediquen a aprendre aspectes més quotidians i pre-laborals..¡

- Finalitat educativa de la intervenció: la formació i la intervenció multi disciplinària dels àmbits educatius i psicopedagògics.

- Tipus de contribució del professional: diagnosticar col·laborativament les necessitats de cada demanda, per tal de treballar per la millora de les seves necessitats. Participar en la intervenció dels casos del camp psicopedagògic mitjançant les sessions de treball amb els alumnes, diferents professionals i famílies. Desenvolupar avaluacions i seguiments regulars dels diferents casos psicopedagògics i de la seva evolució.

b) Segons les característiques específiques d’intervenció

- Objectius específics: s’estructuren al voltant de la detecció i intervenció primerenca en les principals àrees del desenvolupament (cognitiva, llenguatge, psicomotriu…), estratègies d’aprenentatge, diagnòstic, orientació i tractament de dificultats en l’aprenentatge, orientació a les famílies…

- Continguts: s’hi inclouen contingut de diverses especialitats o camps professionals: psicologia clínica i escolar, pedagogia i teràpia motriu, logopèdia i psicopedagogia.

- Activitats educatives: s’estructuren al llarg de les tres fases principals de l’assessorament (la planificació, execució i seguiment/avaluació). Tenen lloc coordinacions i reunions sistemàtiques amb els membres de l’equip, amb les famílies i amb professionals externs; Elaboració i recollida de materials necessaris per a les sessions (tests, quaderns, fitxes, jocs, audicions…); Participa en l’elaboració col·laborativa dels informes dels usuaris de psicopedagogia, dels diagnòstics i dels plans d’intervenció per cada cas; Sessions d’assessorament psicopedagògic, tant individuals com col·lectives, amb infants, joves i famílies; Completa les fitxes de seguiment i registre dels diferents casos per tal de fer una avaluació continuada i significativa. Pel que fa als processos operatius de funcionament del centre podem esmentar que es treballa col·laborativament i es porta a terme una avaluació inicial i continua de tots els nens i joves. Es treballa a partir de jocs, dinàmiques, manipulacions, aplicacions tecnològiques…

- Destinataris: els destinataris principals són infants i joves des de tres fins a 21 anys però aquests inclouen també la col·laboració amb les respectives famílies, a l’igual que si escau es fan assessoraments externs.

La intervenció d’un psicopedagog/a en un centre d’educació especial

Segons (C. Giné; J. Font, 1996) “es parteix de la idea que la finalitat bàsica dels centres d’educació especial és estimular i promoure el desenvolupament i el creixement de l’alumne”. En el cas del centre l’Estel de Vic parteix d’un enfocament essencialment educatiu o psicoeducatiu. Segons (M.F. Giangreco i altres 1993) “els centres d’educació especial constitueixen un sistema d’ajuts als alumnes que hi estan escolaritzats, i el conjunt de recursos, serveis i professionals han de poder promoure un procés i uns resultats significatius i valuosos”, és a dir proporcionar experiències i oportunitats educatives que ajudin als alumnes al seu procés de creixement i ajustar progressivament el tipus d’ajuda més adequada, per tal de garantir la màxima autonomia i independència, integració a la comunitat i satisfacció personal.

Partint d’aquest punt el perfil del psicopedagog en el centre on realitzo les pràctiques no constitueix una part aliena de l’organització, és un professional que pertany a l’estructura del centre el qual dona suport i dinamitza la tasca educativa.

Els àmbits de treball son:

Àmbit de l’escola	-Elaboració del projecte educatiu de centre (PEC) i altres documents afins. -Elaboració del projecte curricular de centre (PCC) -La identificació i la determinació de les necessitats educatives. -Ajuda en l’organització escolar i l’estructura del professorat.
Àmbit d’aula	-Elaboració de la programació de l’aula i les programacions individuals. -Organització de les activitats d’ensenyament-aprenentatge. -Tractament de les conductes problemàtiques. -Seguiment i avaluació del progrès dels alumnes.
Àmbit de formació	-Col·laboració activa en l’elaboració del projecte de formació del centre. -Coordinació i posada en pràctica de les propostes de formació. -Aportació d’informació rellevant i actualitzada sobre aspectes teòrics i aplicats propis del camp. -Potenciació i coordinació de grups d’estudi i recerca sobre temes d’interés o preocupació entre el professorat.
Àmbit de pares	-Establir un sistema de suports família-escola. -Sessions de seguiment -Sessions d’avaluació
Àmbit de comunitat	-Relacionar-se amb els centres ordinaris de la comarca. -Relacionar-se amb altres serveis de la comunitat (salut, socials, laborals…) -Relacionar-se amb l’entorn social (institucions culturals, centres d’esplai…)

Educació Especial

No és el mateix mirar que veure.

Mirar és dirigir els ulls cap en fora

per tal que llum ens porti formes i colors;

Veure és acceptar aquesta percepció

i acomodar-la en l’interir,

barrejar-la amb el que som,

el que pensem i el que recordem,

el que estem sentint en aquest moment.

Així com ets, només així podràs veure.

Com més siguis més veuràs.

Leonardo Da Vinci (Si non è vero è ben trovato)

L'educació especial és l'educació específicament destinada a alumnes amb necessitats educatives considerades especials, o diferents, a causa de superdotació intel·lectual o discapacitats psíquiques, físiques o sensorials, incloent totes les actuacions encaminades a compensar aquestes necessitats. Es pot fer en escoles ordinàries o específiques (centre d'educació especial).

A Espanya aquest concepte apareix a llei estatal d'educació (LOGSE) a partir de l'any 1990 com a necessitats educatives especials, NEE, i en 2006 amplia el grup i l'anomena necessitats específiques de suport educatiu, NESE.

Segons la LOE (2006) actual llei Orgànica d'Educació, denomina alumnat amb necessitat específica de suport educatiu (NESE) als alumnes que requereixen una atenció educativa diferent de l'ordinària. A aquestos alumnes els divideix en tres grups:

Alumnat amb altes capacitats intel·lectuals (AC)

Alumnat amb integració tardana en el sistema educatiu espanyol (IT)

Alumnat que presenta necessitats educatives especials (NEE)